Vida i obra

Francesco Tonucci, també conegut pel pseudònim “Frato”, és un pensador, psicopedagog i dibuixant italià. És autor de molts llibres sobre el paper dels nens en l'ecosistema urbà i d'articles en revistes italianes i estrangeres.

Va realitzar estudis de pedagogia a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà. Amb 28 anys va rebre una distinció en aquest camp i va començar a criticar la realitat de l'escola a través del nom de “Frato”.

Va treballar com a mestre i, el 1996, es va convertir en investigador a l'Institut Psicològic del Consell Nacional d'Investigació, del qual més tard va presidir el Departament de Psicopedagogia, que porta endavant el programa d'educació ambiental. L'objectiu d'aquest programa és crear una base de dades "per i pels nens". Les seves investigacions se centren en el desenvolupament cognitiu dels nens, el seu pensament, el seu comportament i la relació entre la cognició dels nens i la metodologia educacional. El 1991 va dur a terme al seu poble natal el projecte de Ciutat dels Nens, consistia a fer una ciutat que el punt de referència siguin els nens. El projecte va tenir molt èxit i es va estendre a diferents punts del món.

Ja en 1991 va ser nomenat president del "Comitè Italià de Televisió i Menors", comitè que pretén la protecció dels infants. També és col·laborador de la Ciutat de la Ciència de Nàpols per a "El taller dels petits" i col·laborador científic del projecte "El museu dels nens", de Roma. Va ser nomenat professor honoris causa de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Pontifícia Universitat Catòlica de Lima (Perú).

Les seves obres són:

• 1978 – Por una Escuela Alternativa, Barcelona – Gux
• 1981 - Viaje Alrededor de “El Mundo”, Barcelona – Laia
• 1988 - La Escuela como Investigación, Buenos Aires – Miño
• 1988 - A los tres Años se Investiga, Barcelona
• 1988 - Niño se nace, Buenos Aires - REI Argentina
• 1989 - El Primer año de nuestro niño, Buenos Aires - Miño y Dávila
• 1990 - Los Materiales, Barcelona
• 1990 - Con Ojos de Niño, Buenos aires - Barcanova Educación
• 1990 - Como ser niño, Buenos Aires
• 1991 – La Ciudad de los Niños, Barcelona
• 1992 - Las Olimpiadas ´92 con ojos de niño, Buenos Aires
• 1995 - ¡Si no os hacéis como yo! Madrid, PPC
• 1996 - Con Ojos de Maestro, Buenos Aires, Troquel
• 1999 - ¿Enseñar o aprender? Caracas, Laboratorio Educativo
• 2005 - Cuando los Niños dicen Basta!!

Frases per reflexionar sobre el joc de la conferència a BCN (2014):

1. Que los padres jueguen con los niños es perfecto si realmente los padres quieren jugar, és a dir, jugar amb els nens en aquest moment és aprofitar per estar amb ells i gaudir tant com ells jugant sense privar-los de res. I no ha de ser una obligació pels pares ha de sortir des de dins.

2. Tenemos que hacer que nuestros niños tengan algo que contar, és a dir, hem de deixar al nen que jugui lliurement sense cap privacitat, i així viuran situacions les quals podran comptar i explicar als seus companys com vulguin. Aqui actua la imaginació.

3. El verbo jugar sólo se puede conjugar con el verbo dejar, és a dir, jugar a de ser una situació en la cual pots fer el que vulguis sense que ningú t'hagi de di res, ni com ho has de fer. Has de ser lliure i escollir per tu sol com has de jugar i com reaccionar.

Alguna de les seves vinyetes són: